Coneixem experiències de persones d'origen immigrat a través de les TIC
PRESENTACIÓ
Hola! Nosaltres som l’Anna Plana i l’Ylènia Castro, dues estudiants de 3r del grau d’Educació Social que estem cursant l’assignatura de Projectes Socials i Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Aquest treball l’hem anomenat ‘’Coneixem experiències de persones d'origen immigrat a través de les TIC’’ i està format per tres fonts bibliogràfiques que hem escollit per tal de tractar el tema de la immigració: un vídeo com a recurs audiovisual, un article d'opinió de diari i un article.
Hem escollit la temàtica de la immigració en el nostre treball, ja que considerem que és una temàtica que ens aporta nous coneixements i informació rellevant com a educadores socials. Un altre motiu és que al llarg del grau ens hem apropat poc a les històries de vida de les persones que han dut a terme un procés migratori, i considerem que és un tema que està molt present en la societat actual, ja que les persones autòctones d’Espanya convivim diàriament amb persones d'origen immigrat que provenen de països diversos.
Considerem que és molt important informar-nos sobre les diferents cultures de les persones que han vingut a viure al nostre país i que provenen de diferents països, perquè d’aquesta manera podrem generar nous coneixements i obrir els nostres horitzons pel que fa a altres idiomes, religions, ideologies, creences, hàbits, costums i cultures que poden enriquir les nostres maneres de fer, pensar i sentir.
ANÀLISI DE LES FONTS D'INFORMACIÓ
Rebutjant l’estigma i els prejudicis que sovint s’associen a les persones d'origen immigrat, pretenem informar-nos sobre històries personals de dues persones que han viscut un procés migratori i que han vingut a viure a Espanya a través de dues fonts d'informació: l’article d’opinió de diari i l’audiovisual, amb la finalitat d’afavorir l’empatia amb les seves vivències i de reconèixer la importància que tenen. Concretament, les històries que hem escollit són les de l’Ousman Umar, d’origen ghanès i la de la Najat el Hachmi, d’origen musulmà. A més a més, hem escollit un article anomenat El impacto tecnológico sobre los procesos migratorios: los locutorios, ¿sólo espacios tecnológicos?, que ens parla sobre les funcions dels locutoris i la seva importància en les experiències de vida de persones que han dut a terme un procés migratori.
Ousman Umar: La crueldad de esta historia pertenece a miles de personas
El recurs audiovisual que trobem a la xarxa social de Facebook realitzat per l’equip de BBVA Aprendemos Juntos anomenat La crueldad de esta historia pertenece a miles de personas, l’Ousman Umar, procedent de Ghana (Àfrica), explica en primera persona la seva història personal quan va emigrar a Espanya. Durant el vídeo, l’Ousman explica com va ser el procés migratori que va haver de fer amb tretze anys des de Ghana cap a Espanya. Esmenta les dificultats que es van trobar, com ara haver de creuar el desert del Sàhara, treballar en diferents països per a poder-se pagar el transport, crear les pasteres per a poder creuar l’oceà, viure al carrer durant uns mesos, presenciar la mort de les persones i les famílies que van fer el viatge junt amb ell…
Paral·lelament, l’Ousman reflexiona sobre la importància de l’educació, ja que creu que és el motor de transformació per a potenciar el canvi real en totes les societats. L’autor considera que actualment les persones tenim més accés a la informació que mai, i tot i això, hi ha moltes persones que segueixen morint en els processos migratoris i als seus països d’origen, per falta d’informació i de formació de la societat. Esmenta que és important invertir més diners a oferir equipaments tecnològics i educatius per tal d’oferir un futur millor a les persones i no tant en ajuda humanitària d’urgència, ja que això ajuda a alimentar la ment de les societats.
En una altra part més avançada del vídeo, l’Ousman realitza una crítica constructiva als mitjans de comunicació, ja que, segons la seva opinió, moltes de les vegades aquests no donen a conèixer a la població les persones que han mort durant un procés migratori, així com tampoc esmenten els noms i cognoms de les persones que arrisquen la seva vida per a buscar noves oportunitats. Així doncs, l’autor considera que els mitjans de comunicació no ofereixen informació real, sinó que amaguen allò que no els interessa visibilitzar i, per contra, estigmatitzen al col·lectiu de persones d'origen immigrat.
El motiu pel qual hem escollit aquest recurs audiovisual és perquè considerem que l’autor duu a terme una gran tasca de conscienciació social envers els processos migratoris, de visibilització de les històries de vida de persones immigrants que han de passar per moltes dificultats per a viure a un país fora del seu amb la voluntat de viure una vida digna, i dóna eines per a fer realitat la millora de la qualitat de vida de les persones i les famílies que no tenen recursos als seus països d’origen: formar i informar a la societat, potenciant l’educació i deixant enrere l’ajuda humanitària d’urgència que només cobreix les necessitats bàsiques de les persones al mateix moment i no ofereix equipaments i oportunitats educatives de qualitat per tal que les persones es puguin formar i puguin tenir un futur millor.
Així doncs, el discurs de l'Ousman ens permet també conèixer la importància de les TIC en l'era de la tecnologia de la informació en la qual vivim actualment: ell va oferir al seu poble equipaments tecnològics per tal de formar a les persones que hi vivien per tal que poguessin tenir un futur millor.
Quant al tracte de la immigració en aquest vídeo, considerem que el llenguatge que utilitza l’autor és inclusiu i proper, ja que la intenció del vídeo és donar a conèixer quines emocions i sentiments hi ha darrere un procés migratori. Per altra banda, a causa que el vídeo és explicat en primera persona, aquest permet empatitzar amb el procés migratori que va haver de realitzar l’Ousman a una edat molt primerenca.
Najat El Hachmi: ‘'A los inmigrantes os dan todas las ayudas’'
La segona font bibliogràfica utilitzada ha estat un article d'opinió publicat al diari El País el 31 de gener de 2021 escrit per Najat El Hachmi, anomenat ''A los inmigrantes os dan todas las ayudas'', Los prejuicios contra los extranjeros en España, basados en el racismo, acaban creando mecanismos de discriminación que afectan a la vida diaria del individuo y lo relegan a los márgenes de la sociedad.
L’article de Najat El Hachmi parla sobre els prejudicis que sovint les persones autòctones tenen sobre les persones que van a viure a un territori i que per tant procedeixen d’altres països: que aquests reben ajudes econòmiques i socials, i que bàsicament ‘’els donen tot’’ pel fet de ser d'origen immigrat, així com que els paguen els rebuts de la llum i l’aigua, el menjar, l’habitatge i que tenen accés a tota mena d'avantatges.
L’autora desmunta aquestes creences profundament arrelades en la societat i esmenta que les persones que pensen això estan sotmeses a una construcció estereotipada que esdevé en racisme sistemàtic. Malgrat que les persones puguin contrastar aquesta informació i que es pugui demostrar que no és certa, costa que la societat deixi de creure aquests arguments perquè estan sotmesos a una informació massiva i persistent en l’opinió pública, la qual cosa arriba a influir en la percepció de la seva realitat, que fa que no puguin veure més enllà. Esmenta que en aquest sentit, hi juguen un paper important els mitjans de comunicació, que a vegades difonen informació sobre les persones i les famílies d'origen immigrat que no és verídica, que és exagerada o que no està contrastada, fent que augmentin els prejudicis i estereotips cap a aquest col·lectiu de persones.
El Hachmi, quan parla sobre els prejudicis, els descriu com <<Esa forma de pereza mental tan extendida, que empaña los hechos, cambia nuestra visión de las cosas y aniquila el pensamiento. De sobra es conocida la frase de Albert Einstein: ‘’Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio’’>>, esmentant que fins i tot les mateixes persones d'origen immigrat acaben interioritzant aquestes creences de pensament, tot integrant en la seva persona aquests mecanismes de discriminació social i de deshumanització contínua.
A continuació, l’autora esmenta que considera que ser d'origen immigrat no comporta cap avantatge, més aviat el contrari, ja que quan hi ha persones o famílies que arriben a un territori nou han de lluitar vers les polítiques socials, la dificultat per obtenir un lloc de treball i un habitatge digne i la discriminació social que pateixen en molts dels àmbits de les seves vides. Menciona la Llei d’Estrangeria per denunciar la discriminació legal que aquesta executa sobre les persones d'origen immigrat, la qual és injusta i inhumana, dificultant principalment l’accés a la nacionalitat, i exemplifica les barreres diàries amb les quals es troben algunes persones i famílies que provenen d'altres països.
Finalment, El Hachmi acaba amb la idea que les dones d'origen immigrat pateixen una doble discriminació: pel fet de ser dones i pel fet de ser immigrants.
El motiu pel qual hem escollit l’article de diari escrit per l’escriptora Najat El Hachmi és perquè ja la coneixíem anteriorment i havíem llegit alguns dels seus llibres, articles i relats, i considerem que és una persona que dóna visibilitat i consciencia a la societat sobre la realitat que viuen les persones que han fet un procés migratori, aportant informació verídica i contrastada que parteix de la seva història personal. A més a més, ens permet conèixer la importància de les TIC en l'actualitat: els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden ser una arma de doble fil, ja que poden augmentar i perpetuar l'odi i la discriminació cap a un col·lectiu de persones, fent que aquests quedin exclosos de la societat, a través de notícies i informació falses.
Pel que fa al tracte de la immigració en aquest article, considerem que l’autora abraça la multiculturalitat i les històries de vida de les persones d'origen immigrat des d’una mirada inclusiva que pretén eliminar tots els prejudicis, creences, estereotips i deshumanització que hi ha arrelades en la societat cap a aquest col·lectiu de persones. Com que l’autora és d’origen musulmà i la seva família va haver de fer un procés de migració del Marroc quan ella era petita, explica la seva història en primera persona i això et permet connectar amb les seves vivències, el que t’ofereix un testimoni personal real i informació explicada des d’una perspectiva sincera i humana.
El impacto tecnológico sobre los procesos migratorios; los locutorios ¿sólo espacios tecnológicos?
La tercera font bibliogràfica escollida ha estat l’article anomenat El impacto tecnológico sobre los procesos migratorios; los locutorios ¿sólo espacios tecnológicos? escrit per Anna Vitores et.al.
L’article ens parla sobre el paper dels locutoris en l’experiència de les persones que han dut a terme un procés migratori, com a espai tecnològic en el qual s’estableixen relacions i predomina la comunicació. El text esmenta que els locutoris els darrers anys han anat agafant més importància, ja que en totes les societats s’han anat incorporant elements tecnològics en el dia a dia de les persones i actualment podem dir que vivim en un món digitalitzat, en el qual les TIC són protagonistes d’aquesta evolució. Aquest creixement tecnològic s’ha vist relacionat amb l’increment dels locutoris en les ciutats.
En l’article, es defineixen els locutoris com espais tecnològics en els quals el material que s’hi troba facilita noves maneres de comunicació, ja que aquestes són més ràpides i instantànies que les que hi havia abans de l’ús de les TIC. Podem veure que la població que més accedeix als locutoris són persones d'origen immigrat. Els locutoris ofereixen a la població servei telefònic, accés a Internet, servei de fotocòpies i FAX, recàrrega de mòbils, compra de targetes per als mòbils i servei d’enviament de diners i paqueteria. Així doncs, aquests són espais privats d’accés públic en els quals pot accedir tota persona que necessiti fer ús dels recursos esmentats.
Recuperant el tema de les noves maneres de comunicació, el text esmenta que els actuals moviments migratoris es veuen caracteritzats en aquestes noves dinàmiques de relació, a través de les quals ha crescut la importància de comunicar-se via trucada telefònica, videotrucada, a través d’Internet i de l’ús de les xarxes socials… En relació amb aquest fet, els locutoris s’han anat actualitzant any rere any per tal d’oferir a les persones autòctones i també d'origen immigrat els recursos tecnològics necessaris per a fer possible la comunicació i el contacte de les persones usuàries amb els seus països d’origen, prenent en consideració que és important que les persones puguin accedir fàcilment a aquests recursos tecnològics, tant a nivell material com econòmic.
A banda de l’ús evident de l’existència de la tecnologia en els locutoris, el text esmenta la importància de descriure aquests espais com a llocs d’establiment i de consolidació de relacions, ja que no només permeten la comunicació entre persones de diferents països sinó que també són espais de trobada per a les mateixes persones que accedeixen a aquests espais.
Per concloure, podríem dir que els locutoris són espais multiculturals, en els quals les persones que hi accedeixen tenen sentiment de pertinença a un lloc i a una comunitat, fet que enriqueix l’entorn, i que aquests cada vegada van prenent més importància a causa de l'evolució de les TIC en les nostres societats.
La raó per la qual hem escollit aquest article ha estat perquè el text relaciona el tema de la immigració, que és transversal en el nostre treball, i les TIC. Considerem que és important parlar sobre els locutoris, ja que cada vegada van prenent més importància en les nostres societats i no se’n parla gaire. Així doncs, valorem els locutoris com a espais de valor tecnològic i multicultural, tant pels recursos tecnològics que ofereix a les persones que hi accedeixen com per la comunicació que permet entre els membres de la mateixa comunitat i també provinents de països diversos. Considerem que són una bona eina perquè les persones que es troben lluny de les seves famílies puguin mantenir el contacte amb elles, així com amb les seves amistats i/o éssers estimats, principalment.
Pel que fa al tracte del col·lectiu de persones d'origen immigrat en el text, considerem que aquest és bo, ja que el descriu com un col·lectiu de persones que té valor pel que fa a la multiculturalitat, el sentiment de pertinença al país d’origen i a una comunitat i el reconeixement sociocultural, que utilitza maneres diverses de comunicació, que comparteix amb els altres costums, pautes culturals, formes de fer i dir… A més a més, també inclou la perspectiva de gènere en relat, ja que esmenta que les TIC a vegades poden ser una arma de doble tall i que poden desfavorir al col·lectiu de les dones.
En resum, considerem que el text afavoreix la diversitat de cultures i que reconeix a les persones de diferents orígens com a éssers que afavoreixen la riquesa multicultural de les societats actuals.
JUSTIFICACIÓ DEL RECURS SOCIODIGITAL
Els recursos sociodigitals que hem utilitzat per donar a conèixer el nostre treball han estat:
1. Crear un perfil de Twitter, una xarxa social a la qual podem accedir a través d’Internet. Hem anomenat al nostre compte de Twitter Recursos sociodigitals - TIC- UVic. El nom d’usuari és @UvicTic.
El perfil de Twitter l’hem creat amb la finalitat d’oferir informació sobre els recursos sociodigitals que hem utilitzat al nostre treball, així com sobre els autors i autores que han creat els continguts que ens han servit per a ampliar els nostres coneixements entorn del tema de la immigració. El Twitter també ens permet retwittejar (i per tant, compartir al nostre perfil) informació que considerem rellevant, així com informació sobre els autors i autores i compartir els recursos sociodigitals utilitzats: el vídeo de la xarxa social Facebook, l’article d’opinió i l’article.
Hem utilitzat aquesta xarxa social com a recurs de difusió de la informació perquè considerem que és un recurs que ens permet buscar informació del nostre interès i compartir-la, així com interaccionar amb les persones que tinguin aquesta xarxa social i compartir opinions i interessos.
2. Crear un cartell informatiu amb la informació que podem trobar als recursos sociodigitals escollits, per tal de fer una difusió visual del contingut tractat i per tal de poder fer la presentació a la sessió de classe dirigida a la resta de companys i companyes.
.jpg)
.jpg)
CONCLUSIONS
Un cop realitzat el treball sobre l’anàlisi de tres fonts bibliogràfiques, hem conclòs que la tasca ens ha ajudat a adquirir nous coneixements envers el col·lectiu de persones d'origen immigrat, així com a saber quina és la relació entre aquestes i les TIC.
Alguns dels aprenentatges que hem pogut fer entorn d’aquesta temàtica han estat conèixer i ser més conscients sobre les històries de vida de les persones que han fet un procés migratori, així com connectar amb els sentiments que aquestes tenen pel que fa a les dificultats i barreres socials amb les quals es troben en el seu dia a dia quan han de marxar del seu país d’origen per tal de poder accedir a un altre país millor per tal de buscar unes millors condicions de vida.
En els processos migratoris, hem pogut veure que les TIC prenen un paper important, perquè això permet que les persones estiguin en contacte amb els seus orígens, cultures, comunitats i país d’origen.
Per altra banda, l’anàlisi de tres fonts socioeducatives ens ha permès veure la importància de les TIC en la societat d’avui en dia, ja que aquestes ens permeten mantenir un contacte immediat amb una altra persona o col·lectiu a distància. Tot i això, hem observat que no totes les persones tenen els suficients recursos per a disposar de recursos electrònics, per tant, l’existència de les TIC pot provocar que una persona o un col·lectiu es quedi exclòs de la societat a causa d’estar en una situació de desigualtat digital.
Finalment, llegir i reflexionar sobre les tres fonts bibliogràfiques ens ha portat a pensar sobre les notícies que contenen continguts falsos o bé que amaguen part de la informació. Des del nostre punt de vista, considerem que els mitjans de comunicació no haurien d’amagar informació de la realitat, ja que si només es mostra una part de contingut les persones difícilment podrem dur a terme petites accions per a intentar contribuir en la millora del benestar social.